España registra el primer caso del virus Usutu en un donante de sangre de Baleares

El Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears (BSTIB) ha jugat un paper fonamental en la identificació del primer cas autòcton del virus Usutu (USUV) en un donant de sang espanyol. Aquest descobriment, que va sorgir del programa de cribratge del virus del Nil Occidental, ha estat detallat en Transfusion, una prestigiosa revista científica de medicina transfusional.

La infecció va ser detectada en juliol de 2024 en un donant resident a Mallorca. La mostra inicial va mostrar reactivitat en les proves rutinàries per al virus del Nil Occidental. Després de ser enviada al Laboratori de Referència Nacional d’Arbovirus de l’Institut de Salut Carlos III, les proves específiques i de neutralització van confirmar la infecció per Usutu, un arbovirus emergent a Europa transmes per mosquits del gènere Culex, relacionat amb el virus del Nil Occidental.

A més del cas balear, l’estudi recull dues infeccions addicionals en donants de Catalunya, confirmades mitjançant biologia molecular i seqüenciació genòmica. Els tres individus no havien viatjat fora de la seua comunitat, la qual cosa indica una circulació local del virus. Aquest treball, publicat en Transfusion, és fruit d’un equip multidisciplinari d’experts. Hi van participar el BSTIB, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries–CReSA, el Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III i l’Institut de Medicina Tropical Bernhard Nocht d’Alemanya.

Els autors emfasitzen que les tècniques habituals de cribratge per al virus del Nil Occidental també permeten detectar el Usutu, gràcies a la cross-reactivitat entre ambdós virus. Això facilita la identificació precoç de donants infectats i reforça la seguretat transfusional, especialment durant els períodes d’augment de l’activitat dels mosquits.

LEAR  Pinatar Arena Sella una Alianza con Equipos Juveniles Neerlandeses hasta 2028

El virus Usutu, identificat a l’Àfrica el 1959, ha experimentat una expansió progressiva per Europa en les darreres dècades. Tot i que la majoria d’infeccions són asimptomàtiques, existeix un risc per a persones immunodeprimides, raó per la qual la seua vigilància és essencial per a la salut pública. La publicació d’aquest estudi representa el reconeixement a la tasca duta a terme a les Illes Balears i confirma la capacitat del BSTIB per a detectar i analitzar agents emergents que podrien comprometre la seguretat transfusional.

El USUV ha estat notificat en diversos països africans, com Burkina Faso, la República Centreafricana, Costa de Marfil, el Marroc, Nigèria, el Senegal, Sud-àfrica, Tunísia i Uganda, així com a Israel. Des de 1996, també s’ha trobat en països europeus, incloent Àustria, Bèlgica, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Sèrbia, Espanya i Suïssa, i més recentment als Països Baixos, i es va estendre per Europa a finals de la dècada de 2010. Els brots sovint són simultanis als del relacionat virus del Nil Occidental.

L’espectre d’hostes del USUV inclou principalment mosquits Culex i aus. Els principals hostes aviaris són els merles (Turdus merula), les garses (Pica pica) i les òlibes, inclosa la gran duc (Strix nebulosa). A més dels humans, el virus s’ha aïllat en ratpeners del gènere Pipistrellus, i s’han trobat anticossos anti-USUV en cavalls, gossos, cérvols, senglars, rosegadors i musaranyes. Els humans i els cavalls són hostes sense sortida. El vector és un dels diversos mosquits que piquen aus, a Europa especialment el Culex pipiens.

Per exemple, un estudi del 2008–2009 de mosquits i aus a la regió d’Emília-Romanya (Itàlia) va detectar USUV en 89 mostres de C. pipiens i en 2 de Aedes albopictus, la qual cosa suggereix la possible implicació d’A. albopictus en el cicle del virus. El virus també es va trobar en dotze aus silvestres, principalment garses (P. pica), corbs emmantellats (Corvus cornix) i gaigs eurasiàtics (Garrulus glandarius). A l’Àfrica hi intervenen múltiples espècies de Culex, així com diverses espècies d’Aedes i altres mosquits.
El 2020 el virus va ser detectat a Londres, i s’ha estès en aus silvestres des d’aleshores. El 2024 el virus va ser detectat per primera vegada en merles a Dinamarca.

LEAR  Preocupaciones de seguridad y privacidad con iPhone en "Euro Weekly News"