El Pacte per la Sostenibilitat del Govern Balear, llançat al maig de l’any passat, va néixer —o així ho va semblar en el seu moment— com a resposta a les imatges de congestió viària durant la primavera i amb la mirada posada en les protestes a les Illes Canàries. Encara no s’havia celebrat la primera protesta a Mallorca, però el govern ja sabia que estaven per venir.
El pacte resultava ambiciós en la mesura que pretenia abordar el futur del model econòmic balear i, per tant, principalment el turístic. Unes 150 entitats van ser convidades a participar en el debat sobre els canvis d’aquest model; el pacte havia de marcar l’agenda d’una generació. Partits polítics, associacions empresarials, sindicats, ambientalistes, pagesos, la universitat; tots aquests estaven representats. La intenció, la impressió, era que seria un pacte de diàleg obert, amb veus per a tots els interessos. Les contribucions de les diverses fonts, juntament amb les de la ciutadania a través d’un lloc web creat específicament per a aquest fi, es sintetitzarien per arribar a una sèrie de fulls de ruta, amb sorte d’estar basats en una forma de consens.
No ha sorgit gaire substància. Mesures com les destinades a gestionar el nombre de vehicles segurament s’haguessin impulsat de tota manera. No és que aquestes siguin suficients per a algunes de les entitats inicialment representades; inicialment, perquè vàries van abandonar i no han tornat.
La consellera d’Ocupació, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer, assenyala que contactarà amb aquests grups per animar-los a retornar. Enfronta un repte considerable, ja que aquests grups creuen que les raons que els van portar a abandonar el pacte no només segueixen vigents, sinó que s’han enfortit.
El Fòrum de la Societat Civil, que ha mantingut les seves pròpies xerrades directes amb la Federació d’Hotellers de Mallorca i TUI; l’entitat cultural OCB; els environmentalistes de GOB; la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN); la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. Tots ells van abandonar el pacte. Partits polítics —Més, Podemos— també el van deixar. Tots van considerar que la metodologia del procés era «obscurantista» i dissenyada per legitimar, amb la seva inclusió, polítiques ja decidides prèviament que anaven en contra de l’objectiu de transitar cap a la sostenibilitat.
Andreu Grimalt, de l’EAPN, afirma: «Mai hem tancat la porta a tornar, però ara mateix no veiem resoltes les raons que ens van portar a deixar d’assistir a les reunions». La portaveu del GOB, Margalida Ramis, sosté que «les raons que van motivar la nostra marxa s’han agreujat, com demostra la llei de liberalització de sòl aprovada el juliol passat al parlament».
Neus Picó, membre de la junta de l’OCB, assenyala: «Vam presentar més de 50 propostes als grups de treball del pacte. El govern no només les va ignorar, sinó que a més va aprovar mesures que van en la direcció diametralment oposada. Si ens contacten, estem disposats a escoltar, però ara mateix no considerem tornar perquè no veiem cap intenció per part del govern de fer esmenes».
La presidenta de la federació de veïns de Palma, Maribel Alcázar, declara: «Estem cansats de que intentin utilitzar el moviment veïnal per legitimar decisions polítiques ja preses; nosaltres tenim la nostra pròpia posició».